Hi ha dos tipus de crisi dins d’una empresa:
1. Crisi de management, sorgida d’un error en la gestió.
2. Crisi de comunicació, sorgida quan una empresa amaga continguts, no dóna tota la informació o explica malament les coses.
Cal remarcar que quan el management es dur a terme de forma incorrecta, la comunicació també serà incorrecta, ja que una crisi de management sempre implica una crisi de comunicació, tot i que una crisi de comunicació no sempre implica una crisi de management.
És aquí quan entra en acció el pla d’acutació, que pot ser proactiu o reactiu:
- Proactiu (fases):
- Definició dels possibles problemes.
- Establir comitès de crisi (de causes lleus, notables i greus).
- Establir un protocol a seguir segons les causes.
- Reactiu (fases):
- Mostrar sensibilitat amb el problema.
- Explicar el problema.
- Explicar les solucions.
- Avaluar si el problema ha tingut solució.
_________________________________________________________________________
CAS OSCAR LEONARD CARL PISTORIUS – NIKE
Oscar L. C. Pistorius va néixer l’any 1986 i és un atleta sudafricà que ha aconseguit marques mundials de 100, 200 i 400 metres llisos per atletes que han sofrit una doble amputació (als 11 mesos d’edat li van amputar les dues cames a causa de no tenir peroné).
Pistorius va passar a ser la imatge de la marca esportiva NIKE duent a terme el paper d’ambaixador de marca sortint a campanyes publicitàries varies sota el lema “Just Do It“, però el 14 de febrer de l’any 2013 va ser acusat d’assassinar a la seva novia, Reeva Steenkamp, que va morir a la seva pròpa casa degut a una ferida realitzada per una arma de foc que era propietat de Pistorius.
Això va embrutar, d’una manera o altra, la imatge de NIKE, i és per això que és important tenir els conceptes següents ben clars:
1. El concepte dels valors és molt important, ja siguin els de marca com els de la persona. Hi ha d’haver una alineació dels valors personals amb els valors de la societat.
2. Límits legals/contracte: s’ha d’estipular fins a quin punt el contracte limita escenografies i realitat. S’ha de deixar clar fins a quin punt un ambaixador pot fer ús de la marca per a crear influències i fins a quin punt serà aquesta persona la marca.
3. Cal diferenciar de forma clara el món privat del món públic.
4. S’ha d’anar avaluant i revisant l’evolució de l’ambaixador. Cal recordar que els contractes no són per sempre.
5. Tenir clar el grau de representativitat de l’empresa: un sol ambaixador representarà uns valors molt concrets. La representativitat d’una empresa depèn de la quantitat i també de quin grau de representativitat es dóna al capital d’intangibles que té aquesta marca. Basar-se doncs, en un sol ambaixador, és arriscar-se.
6. Distància: com més pròxima és una marca, més marca serà l’ambaixador que la representi. Com més distància es marqui, menys poder tindrà aquest representant.