El congrés

Les característiques que ha de tenir un congrés són bàsicament aquestes:

I. Investigació nova, l’eix temàtic ha de ser innovador.
II. Tocar persones clau. Els conferenciants han de ser líders d’opinió.
III. Hi ha d’haver investigació privada, tot allò ha de servir per alguna cosa.

Cal tenir en compte que un congrés es considera congrés a partir de 50 persones, tot i que normalment va dels 50 als 8000.

La logística és un auditori amb gent el qual ha de tenir una part de relacions socials
(festa, càtering…) i una part de relacions selectes.

Un bon exemple de congrés el trobem en el MWC (Mobile World Congress), que se celebra cada any a Barcelona.

Aquest és considera el congrés per excel·lència en qüestió de innovació en el món de les telecomunicacions.

Tècniques a la xarxa

Vivim en un món en que la visibilitat corporativa és molt important per continuar en el mercat i mantenir-se sempre en l’actualitat.

Per aquest motiu, Internet és el recurs més utilitzat per estar present en la ment del públic. Les pàgines web corporatives són aquest portal interactiu i públic que tenen les empreses per mantenir informats al seus clients de les últimes novetats i per que coneguin millor l’entitat.

La seva estructura de continguts generals d’una empresa són:

– Que és l’empresa, a què es dedica.

– Missió, visió i valors

– Història

– Productes i serveis

Últimament la secció de press – office (el gabinet de premsa on – line) és present en totes les webs corporatives. També la RSC de l’empresa, ja que cada vegada les empreses han de ser més transparent i s’han d’humanitzar més, és a dir, han de fer accions pensades en les preocupacions que té la societat, com el medi ambient, la cultura, la sostenibilitat, etc.

Un exemple seria Freixenet, que a la seva pàgina web té tots els enllaços necessaris per a fer-nos una idea de l’empresa que és, accedir al seu blog (on els usuaris comenten i donen opinions) o donar-nos la possibilitat de veure el nou anunci de la marca.

www.freixenet.es

Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

Repsol és una de les companyies d’energia més importants del nostre país.

Al ser una gran entitat al servei de la producció i subministrament d’energia a molts llocs del món, la seva tasca amb la societat no ha de passar desapercebuda.

La Responsabilitat Social Corporativa és un element de connexió amb l’entorn social per part de l’empresa. Ha de demostrar el seu interès cap a temes que preocupa a la societat, com el medi ambient, la cultura, l’ètica, la societat, etc. Són compromisos que l’empresa ha de complir per mantenir la seva reputació i formar la seva identitat i valors.

Repsol compte amb un model propi de RSC i plans de sostenibilitat tenint en compte les preocupacions de la societat. D’aquesta manera, L’entitat exposa en la seva pàgina web els seus grans compromisos, com són: El repte energètic, la seguretat, el medi ambient, l’ètica i la transparència i els drets humans.

En una de les notes de premsa de la companyia, del dia 9 de desembre de 2013, s’esmenta que la seva RSC és una de les més reputades en els rankings internacionals, com en els índex de Sostenibilitat Dow Jones. A més, Repsol va presentar en el mes de setembre, segons la nota de premsa, els seus plans de sostenibilitat, gran innovació en el camp de la RSC per la seva metodologia.

Aquest any 2013, l’empresa ha estat reconeguda com la millor marca Espanyola del seu sector, per l’estudi de Interbrand. Durant aquest any la marca va incrementar un 19% el seu valor de marca.

http://www.repsol.com/es_es/corporacion/prensa/notas-de-prensa/ultimas-notas/09122013-repsol-una-de-las-mejores-empresas-del-mundo-por-su-informacion-sobre-responsabilidad-corporativa.aspx

Com he comentat anteriorment, la RSC forma part de l’identitat i els valors de l’empresa, per aquest motiu l’entitat ha de ser coherent en la manera de tractar als seus públics. La responsabilitat no només recau en les tasques mediambientals i socials, s’ha de portar als teus clients, als proveïdors, accionistes, treballadors, etc. Hi ha d’haver una bona relació itransparència d’informació.

En el cas de Repsol, compleix favorablement la seva relació amb els públics i a més ofereix tota la informació necessària de la companyia tal i com es reflexa en la seva pàgina corporativa. Amb això podem dir que Repsol és una empresa competitiva que treballa per adaptar-se als interessos de la societat i que té un bon programa comunicatiu obert al públic.

http://www.repsol.com/es_es/corporacion/responsabilidad-corporativa/

Tècniques en suport paper

Les tècniques en suport paper provenen de les tècniques de comunicació escrita, que són tècniques essencialment formals de justificació i explicació. Els valors escrits són valors molt forts, i tenen la finalitat de justificar i argumentar a la vegada. Són, a més, tècniques més estables (perduren en el temps) i en RRPP el seu contingut és més racional que no pas emocional.
A l’utilitzar tècniques en suport paper, s’ha de pensar sempre quin és l’objectiu que tindrà la publicació i quina serà la seva vida (quant temps haurà de durar aquest document). A part, també s’ha de tenir en compte el procés de producció, és a dir, des que es decideixen els continguts i es distribueixen passa un temps. A més, també s’ha de comptar el temps que passa aquest document a impremta.
Les tècniques en suport paper en RRPP consten d’unes tipologies:
1. Revista d’empresa (House Organ): té difusió només en vies internes de la organització i busca justificar la promesa a les famílies dels empleats. La seva finalitat és contextualitzar i generar debat.
2. Butlletins informatius: no poden ser considerats revistes. Són documents informatius que expliquen fets que han succeït a la organització. La seva finalitat, doncs, és informar i testificar. Està pensat per un públic precís i concret (generalment, els empleats) que, un cop llegit, el llençaran. Té una periodicitat aproximada d’entre quinze dies i un mes.
3. Manuals corporatius interns: aquells documentes que contenen tot allò que forma l’essència d’una empresa (valors, procediments, cultura…). El que es vol aconseguir amb aquests manuals és que els treballadors sàpiguen que fer dins l’empresa i dins els seus llocs de treball. Així doncs, és un document que permet descriure els fets que justifiquen la promesa corporativa (qui és la organització, com ho fa i perquè ho fa). Hi ha varies tipologies de manuals corporatius interns:
  • Manual de l’empleat.
  • Manual de benvinguda.
  • Manual de valors.
  • Manual de polítiques corporatives.
4. Dossier i nota de premsa:
  • Dossier: resum clarificador per la premsa de qui és l’empresa, què fa, com ho fa i quins resultats obté. Conté informació bàsica que es va actualitzant de tant en tant i té un estil gràfic (acompanyat de fotos), concís, fàcil d’entendre, sense tecnicismes i amb vocabulari neutre. Dóna una idea visual de la imatge corporativa i no acostuma a sobrepassar les 8-10 pàgines.
  • Nota de premsa: document que s’envia per una acció especial i que no ha de tenir més de dues pàgines (preferiblement una). S’envia per temes puntuals, i s’intenta que amb una sola llegida el missatge quedi molt clar. Està format per frases curtes i objectives.
5. Memòria anual: tall de l’activitat que ha dut a terme una empresa l’any que es descriu. La part econòmica ha d’estar avaluada per una agència externa (auditoria), i és un document que serveix per comparar empreses. Té varies tipologies:
  • Comercial.
  • Financera.
  • Sostenibilitat.
  • Balanç social.
6. Altres documents:
  • Convocatòria.
  • Invitació.
  • Document especial per un acte especial.
  • Carta de comiat.
Memòria anual de Mercadona (2013)
 

Les RRPP en les institucions oficials

En RRPP, una institució és aquella entitat que treballa per a l’interès general perquè la societat millori i pugui desenvolupar-se. Les empreses, per exemple, fan polítiques de RSC per ser considerades com a entitats que treballen per la societat, igual que les caixes d’estalvis, que eren institucions per la comunitat pel fet de finançar obres socials i donar economia a l’entorn social, entre altres coses.

Així doncs, en RRPP es busca la institucionalització d’entitats, ja siguin empreses privades, públiques o organitzacions d’altres tipus, sobretot en l’àmbit de la RSC.

Què són, doncs, les relacions institucionals? Són aquelles relacions entre entitats que treballen per l’interès general i, a més, són representatives d’un àmbit social concret. No són només relacions amb l’administració, sinó també amb altres tipus d’entitats i institucions, que tan poden ser privades, universitats i altres tipus d’entitats sense ànim de lucre. Es pot dir, doncs, que la majoria de les empreses amb vocació de relacions institucionals tenen un departament dedicat a aquestes relacions, i moltes vegades acostuma a ser el de RSC.

Els objectius en les relacions institucionals són, d’aquesta manera:
1. Crear una escenografia de poder i influència.
2. Aconseguir vincular-se amb els representants de la comunitat.

Un altre tema important són les costums i les tradicions:

  • Costums: la manera de fer de l’entitat, la seva cultura, els valors i actuacions recurrents i típiques en l’àmbit de la relació amb els seus públics. Aquestes costums han d’anar vinculades a l’ús, a la manera de fer dels seus líders.
  • Tradicions: manera de fer i de ser d’un entorn sociocultural, d’un país, d’una societat. S’ha d’aconseguir, per tant, que els usos obeeixin als costums i aquests, a les tradicions.
Diada de Sant Jordi
 
Cada 23 d’abril es commemora, a Catalunya, la mort de Sant Jordi. La diada és, tradicionalment, el dia dels enamorats, que té com a element principal el fet de regalar una rosa a l’estimada des del s. XV. A principis del s. XX la costum es va popularitzar i, una mica més tard, s’hi va afegir el fet de regalar un llibre a l’estimat en motiu del dia del llibre. Així doncs, el dia 23 d’abril els catalans surten al carrer per celebrar la festivitat de Sant Jordi (patró), el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, sent aquests tres elements , juntament amb la senyera, els que ocupen els carrers i places de tot Catalunya.
La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana. És per això que a tot Catalunya es venen llibres i roses, però és a la Rambla de la ciutat de Barcelona (capital del país) on aquest esdeveniment arriba a la seva màxima expressió: a les parades habituals d’aquest carrer se n’hi afegeixen de temporals, sent tradicional promoure la venda de llibres amb les signatures dels seus autors i fent un descompte al preu de venda. Les llibreries properes estan sempre plenes i obren tot i que la diada caigui en diumenge. A més, també hi ha lectures de poemes i de fragments de llibres i els teatres/sales d’espectacles fan promocions especials. Les parades de roses també són molt abundants, i cada cop apareixen més parades amb reivindicacions polítiques, o parades que demanen ajuda per organitzacions humanitàries, o parades que volen recaptar fons per escoles.
Els mitjans de comunicació es passen el dia fent retransmissions en directe dels punts més emblemàtics de la ciutat, però sobretot es destaca l’ambient festiu que genera aquest dia, ja que fins i tot es realitzen activitats a biblioteques i concerts als carrers que s’afegeixen al bullici cultural català present cada 23 d’abril.
Per tots aquests motius, Sant Jordi ha estat declarada Festa Nacional de Catalunya per la pròpia Generalitat. A més, en aquest dia tan especial per tot el poble català es fan recepcions oficials al Palau de la Generalitat de Catalunya.

Quadre metodològic de les tècniques de RRPP

Festa del Cor al Tibidabo per fer força contra les cardiopaties

Indicadors: 

1. Interès en el tema: en quin grau i a quanta gent interessa. El tema determina
l’amplitud de la teva actuació. Si és d’interès públic utilitzem tècniques
reduïdes per influenciar als mitjans o als líders d’opinió perquè traslladin el
missatge al gran públic. Però si és d’un interès ampli, massiu amb temàtiques
difuses utilitzarem l’eina de l’espectacle. Ex: la cadena humana

2. Divulgació de continguts: a quanta gent es vol arribar. Gran divulgació:
espectacle, impacte mediàtic. Petita divulgació: establir diàlegs en petit comitè.

3. Grau d’implicació del subjecte promotor no significa que a més recursos posi
més s’implica sinó que es té en compte el grau de visibilitat i participació dde la
coalició dominant , els directius, la seva participació directa i activa.

4. Conclusions: quan volem conclusions transcendentals i amb les que es generi
opinió s’hauran d’utilitzar tècniques amb grups reduïts. Si les conclusions
poden ser mes genèriques i es busca més l’impacte mediàtic seran accions més
àmplies.

5. Continuïtat i compromís: a més reduït és el grup hi haurà més compromís i
continuïtat del contacte.

6. Tipus de líders d’opinió implicats en els actes de rrpp: celebrities, científics,
famosos, premis Nobel, alcalde, regidors…Les persones que assistiran
determinen l’estil i la identitat de l’organització

Interès públic, grau baix al ser un esdeveniment d’un Parc d’Atraccions barceloní.

“19ena Gran Festa del Cor al Parc del Tibidabo”.

 

Divulgació gran, s’utilitza l’espectacle com a eina. Gran implicació del subjecte promotor, en aquest cas recau tant en entitats públiques com privades, coalició de la Fundació de Cardiopaties Congènites CorAvant i de l’Ajuntament. Conclusions difuses, es vol aconseguir un gran impacte on les conclusions no importen, busquen que se’n parli, compromís baix.

“Es vol donar a conèixer d’una manera lúdica la realitat d’aquestes malalties i donar visibilitat a les més de 38.000 persones que les pateixen a Catalunya.”

20 minuts Barcelona, 30/09/13

http://www.noticias.com/festa-del-cor-al-tibidabo-per-fer-forca-contra-les-cardiopaties.2172374

La crisi de confiança

Hi ha una crisi de confiança de l’entorn cap a una organització quan aquesta deixa d’acomplir els seus compromisos i expectatives, ja sigui en allò que fa referència a la gestió i a la producció o bé a la gestió en l’àmbit de caire social i/o cultural. És per això que es recomanable equilibrar la demanda social amb els compromisos.

Hi ha dos tipus de crisi dins d’una empresa:
1. Crisi de management, sorgida d’un error en la gestió.
2. Crisi de comunicació, sorgida quan una empresa amaga continguts, no dóna tota la informació o explica malament les coses.
Cal remarcar que quan el management es dur a terme de forma incorrecta, la comunicació també serà incorrecta, ja que una crisi de management sempre implica una crisi de comunicació, tot i que una crisi de comunicació no sempre implica una crisi de management.
És aquí quan entra en acció el pla d’acutació, que pot ser proactiu o reactiu:
  • Proactiu (fases):
    • Definició dels possibles problemes.
    • Establir comitès de crisi (de causes lleus, notables i greus).
    • Establir un protocol a seguir segons les causes.
  • Reactiu (fases):
    • Mostrar sensibilitat amb el problema.
    • Explicar el problema.
    • Explicar les solucions.
    • Avaluar si el problema ha tingut solució.
_________________________________________________________________________
 
CAS OSCAR LEONARD CARL PISTORIUS – NIKE
 
Oscar L. C. Pistorius va néixer l’any 1986 i és un atleta sudafricà que ha aconseguit marques mundials de 100, 200 i 400 metres llisos per atletes que han sofrit una doble amputació (als 11 mesos d’edat li van amputar les dues cames a causa de no tenir peroné).
Pistorius va passar a ser la imatge de la marca esportiva NIKE duent a terme el paper d’ambaixador de marca sortint a campanyes publicitàries varies sota el lema “Just Do It“, però el 14 de febrer de l’any 2013 va ser acusat d’assassinar a la seva novia, Reeva Steenkamp, que va morir a la seva pròpa casa degut a una ferida realitzada per una arma de foc que era propietat de Pistorius.
Això va embrutar, d’una manera o altra, la imatge de NIKE, i és per això que és important tenir els conceptes següents ben clars:
1. El concepte dels valors és molt important, ja siguin els de marca com els de la persona. Hi ha d’haver una alineació dels valors personals amb els valors de la societat.
2. Límits legals/contracte: s’ha d’estipular fins a quin punt el contracte limita escenografies i realitat. S’ha de deixar clar fins a quin punt un ambaixador pot fer ús de la marca per a crear influències i fins a quin punt serà aquesta persona la marca.
3. Cal diferenciar de forma clara el món privat del món públic.
4. S’ha d’anar avaluant i revisant l’evolució de l’ambaixador. Cal recordar que els contractes no són per sempre.
5. Tenir clar el grau de representativitat de l’empresa: un sol ambaixador representarà uns valors molt concrets. La representativitat d’una empresa depèn de la quantitat i també de quin grau de representativitat es dóna al capital d’intangibles que té aquesta marca. Basar-se doncs, en un sol ambaixador, és arriscar-se.
6. Distància: com més pròxima és una marca, més marca serà l’ambaixador que la representi. Com més distància es marqui, menys poder tindrà aquest representant.

Tècniques de comunicació oral

Tècniques de comunicació oral

Anàlisis de la comunicació no verbal de la roda de premsa d’Ana Mato, vicesecretaria d’Organització Electoral del PP i Miguel Airas Cañete, Coordinador del programa electoral del PP per les pròximes eleccions europees.

El vídeo és extret del canal de Youtube del dia 26 de març del 2009.

El meu anàlisis es centrarà en la vicepresidenta Mato. Temps (0:00 – 1:04).

Mato es troba en una petita tribuna acompanyada del Miguel Arias, i encara que no es veu, es percep que a sobre la tribuna té uns papers de guia.

Es aquesta frase que diu Mato: “Lo más importante en estas selecciones es la movilización” es pot veure com el moviment del seu cap no correspon amb el que està dient, és contradictori, el cap fa un gest de negació. (minut 0:04).

A continuació parla sobre un acte amb els responsables provincials de campanya i també amb els responsables de noves generacions, amb els qui diu que es van reunir en un acte. Mentre diu això, els seus ulls es dirigeixen cap avall i després pressiona els seus llavis, mostrant el típic gest amb la boca de “no puc dir res més”. De manera que el que està expressant es que no pot revelar més sobre del tema.

Al continuar la exposició, parla del programa electoral i es veu com s’empassa saliva, això és un gest que pot significar que està incòmode amb el tema o nerviosa.

Cal destacar que durant la seva intervenció, la seva veu és una mica tremolosa, símptoma de nerviosisme o de por.

A trets generals, fa bastants gestos amb la dreta, movent – la cap endavant i cap enrere sobre la taula. No té moviments exagerats ni  innecessaris.

El cap, en canvi, el sol moure cap als costats o per assentir. Les celles no són gaire expressives, però es pot apreciar que en determinades ocasions, sobretot quan puja el to de veu, les puja lleugerament.

Quan diu: “Estamos absolutamente convencidos de que el partido popular es el partido que mejor defiende los intereses de España en Europa” desvia la mirada cap a l’esquerra. (minut 0:44).

“El partido popular sea el que defienda los intereses de los españoles en Europa” acaba la frase mirant cap abaix, no manté el contacte visual. I és un fet destacat per que no necessita mirar els fulls ja que ha acabat la seva presentació.

http://www.youtube.com/watch?v=419P1ZJ7wP4

TÈCNIQUES PRÒPIES D’UN RP

Una de les tècniques són les reunions de grup organitzades:

ESDEVENIMENTS

–         Convencions

–          Congressos

–          Conferències

–          Simposiums (erudits, intel·lectuals)

–          Jornades

–          Cursos, seminaris

–          Panells de discussió

–          Taules rodones

–          Primera pedra (construcció nous edificis)

–          Celebracions

–          Gales benèfiques

–          Shows de presentació de grandes events (inici dels JJOO)

–          Convenció de treballadors

–          Assamblees

Els esdeveniments serveixen per a fer reunions de grup organitzades per a que finalment tinguin un missatge i una estratègia del subjecte promotor.

El gran recurs tècnic que s’aprèn amb la pràctica, sense una priorització en concepte i en públics no val la pena fer-los.

Serveixen per:

–          Crear xarxes de comunicació e interrelacions entre persones

–          Crear experiències socials (conceptualitzada, en base a un concepte) a partir d’un contingut.

Per posar un exemple podriem parlar del Saló Internacional de l’Automòbil que se celebra  cada any a Barcelona.

Aquest esdeveniment serveix per donar a conèixer els professionals del sector al públic interessat i fer contactes, i per altra banda, serveix als possibles clients conèixer de primera mà els avenços tecnològics per als cotxes del futur.

A més, si seguim amb que aquest saló va venir recolzat per altres esdeveniments molt importants per al món del motor a la mateixa ciutat de Barcelona, com les curses de Fòrmula 1 i les de MotoGP al Circuit de Catalunya i els X-Games, podem dir que en conjunt tot és una gran acció de RP molt ben muntada per tal de reunir tots els interessats del sector al voltant d’aquests esdeveniments per tal d’augmentar l’afluència de tots tres i fer que el seu missatge arribi a molta més gent.

SUBJECTES RECEPTORS

En aquesta entrada parlarem dels stakeholders.

Segons el “Strategic Management: A Stakeholder Approach (1984) Boston, MA: Pittman.” podem definir stakeholders com:

“Cualquier grupo o individuo que pueda afectar o ser afectado por el logro 
de los propósitos de una corporación. Stakeholders incluye a empleados, clientes, 
proveedores, accionistas, bancos, ambientalistas, gobierno u otros grupos que 
puedan ayudar o dañar a la corporación”

Aquest grup de subjectes receptors són molts importants, ja que suposen el públic d’incidència més important a tenir en compte.

Podem veure com Coca-cola per exemple, té en compte els interessos dels seus Stakeholders en aquesta pàgina web:

http://www.coca-colacompany.com/our-company/stakeholder-engagement

Allà s’explica quines accions duen a terme per tal de fer contents als que realment fan que l’empresa funcioni i que tingui bona reputació.

“When we look at what has worked best for us over the past 125 years, it has not been about a single big-bang product innovation, a new marketing breakthrough or a bullet-proof business model. The secret to our secret formula has always been the power of the relationships and partnerships our people have forged all around the world.”
– Muhtar Kent”